Pilar de Zubiaurre

Pilar de Zubiaurre

Biografia
Naixement	24 juliol 1884 Garai (Biscaia)
Mort	24 juny 1970 (85 anys) Ciutat de Mèxic
Residència	Ciutat de Mèxic (1938–1970) València (1936–) Madrid (1910–) Garai (1884–)
Activitat
Ocupació	marxant d'art, escriptora
Membre de	Lyceum Club Femenino (co-fundadora) (1826–1939) Euskal Artisten Elkartea
Família
Cònjuge	Ricardo Gutiérrez Abascal (1922–)
Pare	Valentin María de Zubiaurre
Germans	Ramón de Zubiaurre Valentín de Zubiaurre Aguirrezábal

Maria del Pilar de Zubiaurre Aguirrezábal^[1] (Garai, País Basc, 24 de juliol de 1884 - Ciutat de Mèxic, 24 de juny de 1970), coneguda com a Pilar de Zubiaurre, va ser una intel·lectual, escriptora, pianista i marxant d'art que va viure durant més de trenta anys exiliada a Mèxic com a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola. Pertanyia a una família acomodada; el seu pare, Valentín María de Zubiaurre, era mestre de la Capella del Palau Reial, mentre que els seus germans, els pintors Valentín i Ramón de Zubiaurre, van ser famosos artistes els quadres dels quals es van exhibir en exposicions de tot el món.

Pilar de Zubiaurre es va casar l'any 1922 amb Ricardo Gutiérrez Abascal, crític d'art conegut amb el pseudònim de Juan de la Encina.^[2]